Dins de la programació anual de les tertúlies intergeneracionals, este matí hem gaudit d’una interessant sessió amb les aportacions de quatre grans dones.
En primer lloc,
Eva Alcón,
professora de Teoria i Història de l'Educació en la Universitat
Jaume I, i de Geografia i Història a l’IES Honori Garcia, ha
definit el treball submergit i ha fet un recorregut des dels
anys 30 del
segle passat fins a l’actualitat per a il·lustrar com les dones
sempre han treballat fora i dins de la llar, i com el fet de fer-ho,
moltes vegades sense contracte i de forma invisible, les ha portades
a una pèrdua dels drets laborals i a fer-les més vulnerables.
Tots
aquells drets guanyats per a les dones durant la II República, en la
qual van aconseguir ser ciutadanes de ple dret, amb el que allò
suposava també en l'àmbit laboral, es va convertir en un gran
retrocés durant el període de la Dictadura. Amb aquell model
d’àngel de la llar”.
En
segon lloc, Luisa
Diaz, companya de les tertúlies,
ens han explicat la seua experiència com a dona treballadora de la
fàbrica Segarra, destacant el fet que ella no va deixar de
treballar en casar-se,
com era habitual entre les dones de l’època dels 60/70. Va
preferir continuar contractada en lloc de fer un treball remunerat a
casa sense estar assegurada. Esta última
va ser l’opció de moltes dones, que una vegada aplegada la
jubilació no han tingut prou quotes de la Seguretat Social per a
cobrar una merescuda jubilació.
En
tercer lloc, ha pres la paraula Amparo Falcó, tècnica de PANGEA,
servei municipal d’informació a les persones migrants, per a
explicar-nos quina és la situació laboral de les dones estrangeres
i quins treballs desenvolupen en l’actualitat, moltes voltes
treballs invisibles, especialment en domicilis. Els treballs de
cuidadores de gent gran o de persones amb dependència és ocupat en
un 90% de dones, de les quals el 80% són estrangeres, principalment
de procedència romanesa, hondurenya o equatoriana.
Hem
tancat els parlaments amb un altre testimoni en primera
persona. Maibe Àvila,
és veneçolana i viu a la Vall des de fa dos anys. Va vindre per
aconseguir una vida millor per a la seua família. Davant la situació
no regularitzada, ha hagut d'acceptar treballs de cuidadora a
domicili de gent gran, una tasca que la fa feliç, perquè té molta
estima pels iaios, però que li suposa unes precàries condicions
laborals.
En el debat posterior hem
aplegat a la conclusió que les dones
treballadores segueixen emportant-se la càrrega més
grossa de les tasques domèstiques; que cal continuar lluitant perquè
la dona aplegue a una igualtat reial respecte a l'home. I que les
persones migrants són molt necessàries per a l’economia local i
nacional.
Són molts els rumors
falsos que omplin les xarxes pel que fa a totes estes qüestions
i cal saber la veritat, per la qual cosa vos recomanem
visitar esta pàgina
anti rumors:
https://bibliotecarodamons.blogspot.com/2020/12/un-viaje-por-el-viejo-continente-europa.html
