10/3/26

“DONES I TREBALL SUBMERGIT”: TAULA REDONDA AL CLUB INTERGENERACIONAL

Dins de la programació anual de les tertúlies intergeneracionals, este matí hem gaudit d’una interessant sessió amb les aportacions de quatre grans dones.










En primer lloc, Eva Alcón, professora de Teoria i Història de l'Educació en la Universitat Jaume I, i de Geografia i Història a l’IES Honori Garcia, ha definit el treball submergit i ha fet un recorregut des dels anys 30 del segle passat fins a l’actualitat per a il·lustrar com les dones sempre han treballat fora i dins de la llar, i com el fet de fer-ho, moltes vegades sense contracte i de forma invisible, les ha portades a una pèrdua dels drets laborals i a fer-les més vulnerables.
Tots aquells drets guanyats per a les dones durant la II República, en la qual van aconseguir ser ciutadanes de ple dret, amb el que allò suposava també en l'àmbit laboral, es va convertir en un gran retrocés durant el període de la Dictadura. Amb aquell model d’àngel de la llar.
En segon lloc, Luisa Diaz, companya de les tertúlies, ens han explicat la seua experiència com a dona treballadora de la fàbrica Segarra, destacant el fet que ella no va deixar de treballar en casar-se, com era habitual entre les dones de l’època dels 60/70. Va preferir continuar contractada en lloc de fer un treball remunerat a casa sense estar assegurada. Esta última va ser l’opció de moltes dones, que una vegada aplegada la jubilació no han tingut prou quotes de la Seguretat Social per a cobrar una merescuda jubilació.
En tercer lloc, ha pres la paraula Amparo Falcó, tècnica de PANGEA, servei municipal d’informació a les persones migrants, per a explicar-nos quina és la situació laboral de les dones estrangeres i quins treballs desenvolupen en l’actualitat, moltes voltes treballs invisibles, especialment en domicilis. Els treballs de cuidadores de gent gran o de persones amb dependència és ocupat en un 90% de dones, de les quals el 80% són estrangeres, principalment de procedència romanesa, hondurenya o equatoriana.
Hem tancat els parlaments amb un altre testimoni en primera persona. Maibe Àvila, és veneçolana i viu a la Vall des de fa dos anys. Va vindre per aconseguir una vida millor per a la seua família. Davant la situació no regularitzada, ha hagut d'acceptar treballs de cuidadora a domicili de gent gran, una tasca que la fa feliç, perquè té molta estima pels iaios, però que li suposa unes precàries condicions laborals.

En el debat posterior hem aplegat a la conclusió que les dones treballadores segueixen emportant-se la càrrega més grossa de les tasques domèstiques; que cal continuar lluitant perquè la dona aplegue a una igualtat reial respecte a l'home. I que les persones migrants són molt necessàries per a l’economia local i nacional.
Són molts els rumors falsos que omplin les xarxes pel que fa a totes estes qüestions i cal saber la veritat, per la qual cosa vos recomanem visitar esta pàgina anti rumors:

https://bibliotecarodamons.blogspot.com/2020/12/un-viaje-por-el-viejo-continente-europa.html