El passat divendres 7 de novembre, soterraven
a Manolo Rodríguez Vilalta, “Rodri” per a moltes persones del poble de la Vall
i de Fondeguilla, el poble on va nàixer. L'església de l’Assumpció es va omplir amb totes aquelles
persones que sentien la seva mort com una gran pèrdua. Fora de la seu
parroquial, moltes persones parlaven i comentaven les moltes virtuts i
activitats que Manolo va desenvolupar al llarg de la seva vida.
President de la penya Valencianista,
emprenedor i empresari, col·laborador amb moltes festes i esdeveniments, membre
del grup de persones que havien estudiat als anys 50 al seminari de Tortosa,
participant amb les moltes activitats que la Biblioteca Municipal de la Vall
organitzava,…
Precisament, gràcies a esta darrera activitat,
els successius grups d’alumnes del PDC de l’IES Benigasló, i el professor que
açò escriu, vàrem entrar amb un contacte continuat amb Manolo Rodri.
Va ser a la primavera de l’any 2011 quan vaig
contactar amb Adelina Navarro per poder fer una tertúlia literària entre
alumnes i gent major. Ella em va presentar a la gent que formava part de les
tertúlies i tallers que ja es feien a la Biblioteca Municipal. Entre elles
varem conèixer a persones molt especials com va ser el cas de la benvolguda
Rosa Montesinos o el de Manolo “Rodri”.
Després d’este primer contacte, establírem la
programació definitiva de les tertúlies que de la ma d’Enriqueta Fuertes
començaren el 16 de desembre del 2011. Estes tertúlies tenien dues parts. La
literària i la digital.
Esta duplicitat de parts s’entenia com la
creació d'un espai doble d’ajuda que joves i majors s'oferien. Durant un dia al
mes els majors explicaven als joves allò que millor coneixien, la història del
nostre poble i comarca. I durant un altre dia els joves introduïen als majors
en un món que habitaven quotidianament, el de les noves tecnologies. Així
establírem uns lligams que permetria l’empatia, el coneixement mutu, el
desenvolupament del respecte entre generacions distintes i la convivència, a
més d’ampliar el camp de coneixement de tots els participants en el projecte i
la maduresa moral dels alumnes.
Moltes són les coses que recordem de Manolo en
les sessions que el vàrem tindre entre nosaltres. Recorde amb molta estima quan
va convidar a un alumne a assistir a un partit del València al Mestalla.
Recorde el dia en que ens va portar un llistat de malnoms vallers i
fondeguillers i ens el va explicar. Recorde els seus refranys. Recorde quan els
alumnes l'animaven a crear un blog on publicar els molts escrits amb els que
ens regalava. Recorde l’atenció dels alumnes quan ens contava alguna rondalla
que ell coneixia o alguna experiència de la seva vida. Recorde la tristor que
ens envaïa quan es va ficar malalt i no podia assistir a les tertúlies. Recorde
la seva passió per comunicar-se i parlar amb els alumnes i transmetre la molta
saviesa que havia acumulat al llarg de la seva vida. Tots això ho recorde
perquè Manolo ens ho va regalar i ara nosaltres som els responsables de tindre
cura d’eixe oferiment, de fer-lo nostre i de transmetre-ho a les noves persones
que participen en el projecte de les tertúlies intergeneracionals.
Ara el temps segueix el seu curs, compartim el
dolor que la seva dona i els seus dos fills tenen. Nosaltres considerem a Manolo
un dels nostres. Una d’aquelles persones que ens va regalar el seu temps per
educar als alumnes. Educar és estimar, Manolo ens va regalar la seva estima,
ell va representar una ajuda, una font d’amistat, que va facilitar la dura però
necessària tasca d’educar als joves per a que puguen augmentar la seva
humanitat i ser millors que el que nosaltres hem sigut. I Manolo, que ens ha
deixat, ha sigut un exemple clar d’humanitat.
Descansa en pau, et trobarem a
faltar.
