Mostrando entradas con la etiqueta Carmen Tur. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Carmen Tur. Mostrar todas las entradas

20/11/18

EIXIDA CULTURAL PER LA VALL: ESPAIS D'ART 1

Este matí totes les persones del club de lectura intergeneracional hem passetjat per la Vall de mà del mestre i col·laborador de les tertúlies, Paco Nebot. A continuació teniu el treball que ha realitzat per tal de guiar-nos pels carrers i monuments durant tota la matinada:

"Art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, teatre, el cinema, l'escultura, l’arquitectura i la pintura
 
Començarem el nostre recorregut d’espais d’art, en la Plaça de la Pau, on han coincidit en temps diferents distints actes artístics de gran rellevància. En la dècada dels anys 90 del segle passat era el lloc escollit de l’Associació de Penyes per ubicar les grans orquestres que venien a la ciutat en ocasions de les festes.
Va ser ací on es va realitzar el gran concert dels 750 aniversari de a Carta Pobla, en el que van intervindre les tres Bandes Musicals de la vila, que va concloure amb la interpretació de l’Himne de la Vall amb la participació de tots els Cors de la ciutat.
També ací, però canviant el lloc, davant del Centre Infantil Sagrat Cor de Jesús, va haver un macro concert amb les tres bandes, per a commemorar el centenar de la Caixa Rural “San Isidro” en 2004.
Recentment s’ha introduït un nou element escultòric a l’indret amb l’escultura dedicada a la música amb la figura del director i a sota la llegenda “ per timbre sa amor a les arts”, fent referència al nostre Himne.I tot just el proppassat 10 de novembre, s’ha convertit en l‘inici d’una galeria, a l’aire lliure, combinant la poesia i la fotografia, iniciativa del C.E.V
Arribarem a la Plaça del Centre, urbanitzada a principis del S. XX, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat . Va ser construït l'any 1860 és de construcció moderna, d'estil no definit, doncs té detalls barrocs, renaixentistes i una mica plateresc.
També en esta plaça hi havia dos edificis importants al Nord el Casino dels Garcia, que també feia de teatre i local d’assajos d’una banda “ La Lira Nou Centre”, després seu de la Secció Femenina i en l’actualitat un edifici modern i l’altre , al costat de l’Ajuntament el Casino de Corbín, on també feien teatre i assajava una altra banda” La filharmònica Centre Vallense” on va tindre un èxit clamorós la Soprano local Carmen Tur i amb el temps transformat en Cine, “ El Gran Via” i per últim seu de l’Ateneu Musical Escola Cantorum, tot just davant trobem un monòlit amb la imatge de Miguel de la Fuente un gran músic i mestre de mestres .     
Continuarem pel Carrer Sanchis Tarazona i es trobem en primer lloc l’edifici de l’antiga Casa del Poble, reconvertit en teatre Calderón on es posaven en escena tot tipus d’espectacles i que també feia de Cine, hui seu d’una associació sindical; uns quants metres més endavant ens trobem amb el Cine Moderno, que feia honor al seu nom pel seu aspecte.
Tot just al final del carrer, en la cantonada de la plaça Buena Vista, on també planten una falla, ens trobem en la casa on va viure Carmen Tur, no confondre en la seua casa natal que va ser al carrer Sant Josep cantonada amb el carrer Calvari.
 
Passem al carrer Sant Cristòfol, on veiem a la façana d’una casa un magnífic rellotge de sol, amb guarniments fets amb la mosaics.

Accedim a la plaça Isaac Peral on es conserva encara la façana del palauet de D.Vicente Sanchis Tarazona, antic noble, casat amb Sra. Rosario Creixach emparentats amb els marquesos de Vivel, aquest palauet va ser construït al segle XVIII és d'estil Renaixement Espanyol amb tres façanes. El 1981 va passar a ser de propietat particular      
       
La Baronia de Vivel data de l'any 1429, encara que posteriorment l'any 1851 se li va concedir el Marquesat, al Palau dels Marquesos de Vivel, construït allà per 1922, antigament disposava d’un gran jardí,  El palau era una casa d’estiueig .
La seva arquitectura és d'estil casticista, on s'aboca el treball en forja en balcons i finestres juntament amb l'ús de ceràmica en sota-balcons. La coberta es remata amb importants alers. Destaca la torre cantonera coberta amb un sostre a quatre aigües, i la galeria posterior, d'arcs apuntats amb cert aire medieval. En la façana es pot observar, sota l'escut dels Marqueses de Vivel, el doble accés al palau, un a les estades nobles i un altre, més xicotet, destinat a les zones de servei. A l’esquerra de l'edifici principal es troben les antigues cavalleries, a les quals s'accedia per un arc de mig punt.
Actualment Centre Cultural en el qual se celebren tot tipus d'actes culturals i exposicions. Davant hi havia l’hort dels soguers, on els artesans realitzaven la seua tasca, ja que per a la realitzar-la els feia falta aigua, que l’aconseguien de la sèquia que passava apegada a la paret del Palau, que també servia per a rentar la roba.
Continuem el nostre recorregut per arribar al Carrer Benigafull, on es troba el teatre Carmen Tur, abans Cine España, allí podem gaudir de l’exposició dedicada a Carmen Tur, muntada pel seu besnét Rafa Quirant.

En eixir del teatre ens adreçarem a l’última etapa d’aquests espais artístics, pel carrer Rosario Creixach ens acostarem a la seu del CIAC, on podrem contemplar en la seua façana l’homenatge al nostre Himne".
Text : Paco Nebot i Diago



23/10/18

LA DIVA CARMEN TUR


A partir de la lectura de un artículo de Fina Serrano Vilar sobre la cantante lírica de la Vall d’Uixó, Carmen Tur, publicado en la revista Orleyl en 2005, nos hemos reunido esta mañana en la biblioteca municipal para conocer más de cerca quién era esta gran señora del “bel canto”, de manos de su biznieto y gran admirador, Rafael Quirant Porcar.

Rafa es estudiante de Diseño de Moda en la Escuela de Arte Superior y Diseño de Valencia, y compagina estos estudios con los de canto en el Conservatorio Profesional de Música de la Vall d’Uixó.

Los lazos de sangre y un interés especial por la cantante vallera, le ha llevado a realizar una incursión en la trayectoria personal y artística de una mujer excepcional cuyas extraordinarias condiciones para el canto la encumbraron como una de las mejores voces líricas del momento.

Rafa nos ha contando muchas anécdotas que atesora la familia, junto a algunos pocos objetos que ser salvaron de puro milagro tras la Guerra Civil.

La vida de éxitos y turnés de Carmencita, como así la llamaban sus más allegados, duró pocos años ya que ella abandonó la profesión para casarse y formar una familia. ¡Quién sabe lo que hubiese sido de ella, si hubiese aceptado el contrato del famoso teatro La Scala de Milán!


El hecho de que el consistorio municipal decidiese finalmente poner su nombre al Teatro de la localidad, fue solo un primer paso para dar a conocer a esta gran mujer y evitar que su nombre quedase en el olvido. Precisamente este año, conmemorándose el centenario de su debut profesional, son varios los actos que se han llevado a cabo en su honor, y desde el club intergeneracional nos hemos querido sumar a ellos.

Esta mañana hemos asistido absortos al tributo que Rafa, contratenor sopranista, ha hecho a Carmen Tur, con la interpretación de dos canciones de la zarzuela La canción del olvido, que han hecho las delicias de jóvenes y mayores.
Aquí os dejamos unos minutos de su generosa e impecable actuación, -entre amigos y a capela-.
Gracias Rafa, aparte de una gran promesa del canto, eres una persona excepcional!
 
Y para la próxima sesión, estamos preparando una salida cultural para el jueves 15 de noviembre en el que podremos recorrer los lugares emblemáticos que marcaron la vida de la cantante, hasta llegar al teatro Carmen Tur, en el que visionaremos el documental que Amics de la Vall elaboró con motivo de su reinauguración.