Mostrando entradas con la etiqueta historia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta historia. Mostrar todas las entradas

2/4/19

DESCOBRIM A JACINT AGUSTÍ


Qui era Jacint Agustí i Jurado? Doncs, gràcies a Manuel Tur Porcar, mestre de la Vall d’Uixó i amant de la història i cultura de la Vall, hem pogut aprofundir en la figura d’aquest personatge que dóna nom a un carrer de la nostra localitat i que va treballar entre els anys 1739 i 1749 en la construcció de l’església de l’Assumpció traçant el campanar d’aquesta.

Molta gent a la Vall desconeix qui era aquest home. Potser li sone el carrer que porta elseu nom, abans carrer “Del Asno”. Tanmateix, cal destacar que un grup de persones interessades per la cultura local, el 9 de desembre de 1987 van constituir una important associació cultural entorn de la parròquia de l’Assumpció i al campanar, la qual es va anomenar “Jacinto Agustí”, el primer president de la qual va ser Faustino Falcó. Actualment l’entitat està presidida pel nostre company Paco Nebot.


Manolo ens ha parlat del context històric, de les dificultats per tal de trobar informació d’aquest mestre constructor, i també ens ha donat detalls de la construcción, fins i tot de les campanes.
Sobre les campanes podeu consultar aquest enllaç de l’inventari de campanes de la Comunitat Valenciana.També sobre les campanes desaparegudes.


Finalment, els alumnes de l’IES Botánic Cavanilles han llegit el poema de Manuel Roig, “Romancet del Campanar”.

Per tal d’ampliar la informació sobre el campanar i Jacint Agustí, volem recomanar-vos la lectura d’alguns d’aquests textos, els quals trobareu a la secció local de la biblioteca municipal.

El temps passat molt ràpidament! Tan sols dos sessions per a finalitzar el curs de les tertúlies. No falteu el pròxim dijous 2 de maig,  dia en el qual farem l'eixida cultural per la zona de l'Assumpció. Mentres tant, bones pasqües!!

19/2/19

NOVA EIXIDA DEL CLUB INTERGENERACIONAL: espais d'històrìa vallera

L’itinerari que hui els proposem té com a fil conductor l’Il·lustre Valler en Honori Garcia, encara que recorrerem altres espais que han deixat una gram empremta en la vida de la nostra ciutat.

Comencem el nostre recorregut en la popular plaça del Circ, ja que en aquest terrenys abans despoblats s’ubicaven el circs que visitaven la població, ha tingut també els noms de La División Azul , Xacó i Valence d'Agen, població de França, de la regió de Medi-Pirineés, departament de Tarn i Garona, per ser una ciutat agermanada des del 9 de setembre de 1.990.

Adjunt a la plaça es troba el Convent de Religioses Clarisses de la Divina Providència. Els fundadors del Monestir van ser la M. Providència de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i Sol l’1 de febrer de l'any 1894, actualment Beat. L'any de la Fundació es va obrir el col•legi per xiquetes, condició imposada des de l'inici de l'Ordre de les Germanes Clarisses de la Divina Providència, fundada pro la R.M. Teresa Arguyol, any 1867.
Posteriorment les monges van obrir l'escola dominical a La Vall on impartien cultura general, tasques i formació religiosa a les xiquetes que no podien assistir a l'escola. L'any 1966 acaben el seu apostolat docent per dedicar-se exclusivament a la contemplació.
El Convent va passar per diverses peripècies motivades per les variacions polítiques que va patir Espanya al llarg del segle XX.
Durant la Guerra Civil es va expropiar el Convent i van haver d’eixir les monges, es van refugiar en una casa particular i eren visitades i confortades per Mons. Recaredo Centelles, màrtir en aquesta guerra. El temple, naturalment, va ser tancat al culte i alguns dels seus departaments van ser habilitats per tancar a les personalitats dretanes del poble.
Quan en 1938, l'ofensiva nacional va arribar a les proximitats del poble, els seus habitants gairebé totalment el van evacuar. Llavors les forces estacionades a La Vall d’Uixó, van instal•lar un polvorí a l'interior del Convent. En realitzar l'aviació nacional continus bombardejos de la nostra ciutat, una de les bombes va aconseguir de ple l'edificació, que va quedar destruïda en la seva major part.
El Monestir es van instal•lar en una casa particular obrint de nou l'escola amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
Al maig de 1948, van acabar les obres que, per descomptat, no van abastar la totalitat de l'immens edifici. El dia 24 de maig, es va efectuar Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
Van continuar les obres per a assolir la completa reconstrucció del temple i amb la cooperació de la població, les Religioses van procedir al seu aixecament. Les obres van ser feliçment acabades al juny de 1961.
El 1986 s'inaugura el centre vocacional de la Vall d'Uixó en aquest Monestir. A partir del 1989 arriben diverses Germanes de Mèxic a reforçar la comunitat. En l’actualitat algunes dependències les ocupa CARITAS INTERPARROQUIAL.

Des de la plaça es pot accedir al C. Balmes, antic carrer de Calvari de Baix, que va des de la carretera de Sogorb fins al C. Bernarda Serra, per aquest carrer s’accedia a la ermita del Calvari i hi passava la processó que venia des de l’església de l’Assumpció.
Malauradament s’han perdut les capelletes de les estacions del Calvari que hi eren a banda i banda del carrer menys la primera, que es troba al principi del carrer, gracies a la intervenció del propietari de la casa que la va dissimular amb unes rajoles.
Accedim al C. Bernarda Serra per a trobar-nos amb la placeta dels Cistellers, anomenada així per ser el punt de trobada on es realitzava artesanalment aquest treball.

Continuem el nostre recorregut i ens trobem amb la placeta Villamargo, on hi ha un mur per a salvar el desnivell i qu està cobert per pedres de carreu procedents de l’antiga bassa dels ferros situada en la Pl. de l’Assumpció, a l’esquerra el C. Honori Garcia i a la dreta el del Metge Badal que en la seua cantonada hi ha la casa on va viure de jove Honori Garcia.
Eixim de la placeta per continuar pel carrer Diputació, antigament coneguda com a carrer de la Font Nova, i ens trobem a la dreta la font anomenada la font de Bessols, (anomenada així per la casa situada davant, a la cantonada del carrer Eleuterio Pérez, va viure una família procedent de Sagunt, que es deia Besols), aquesta font servia per abastir a la població, al bestiar i per al regadiu de les hortes que hi havia.
 

Pel C. Eleuterio Pérez ens trobem amb la casa de la família dels Garcia, la seua façana amb finestrals i balconada de ferro treballat, amb un gran pati interior que dóna al C. Diputació.

En la seua cantonada ens trobem amb un palauet que dóna inici al C. Garcia Esbrí. En Vicent Ramon Garcia Esbrí va nàixer en 1832, fill d’una família molt coneguda i distingida de la Vall d’Uixó, en acabar els seus estudis de Batxillerat marxa a València on va estudiar Dret, llicenciant-se als vint-i-dos anys, instal·lant se en la en la Vall on va adquirir popularitat pel seu bon fer.

Als vint-i-sis anys va contraure matrimoni amb Na Encarnación Borgoñón Gil de Puebla de Arenoso. Va ser nomenat cap local del partit liberal, encara que va renunciar als càrrecs polítics que li van proposar, degut al seu delicat estat de salt, així com per tot allò que li suposara deixar el seu poble.
Sentia com a pròpies les necessitats dels seus conciutadans i així abans que se implantaren les Assegurances Socials ja concedia las seus feiners innumerables beneficis com pagues de jubilació per l‘edat o invalidesa, habitatges de franc, gratificacions per hores extraordinàries i altres. Va ser l’impulsor de la decoració de l’altar major de l’Església de l’Assumpció. Tota la seua vida es va caracteritzar per ajudar als pobres i necessitats.
A la seua mort se li va retre un fervorós homenatge i l’Ajuntament li va dedicar u dels principals carrers de la vila, el carrer Nou, que a partir d’aquell moment porta el nom de Garcia Esbrí. En aquest carrer es dóna una circumstància molt particular, ja que en ell han viscut dos grans músics representant de diferents associacions musicals: Joaquin Rambla, director de la Banda Filarmònica del Centre Valler, amb seu al Casino de Corbín i Fulgencio Badal , director del la Lira Nou Centre, amb seu al Casino Garcia.

Tot just en la casa d’en Fulgencio Badal, comença el carrer de la Dula, que es diu així per ser el lloc de reunió dels cabrers per portar el seu ramat a pasturar per les afores de la vila.


                        
Text: Paco Nebot i Diago




 
 

11/12/18

HONORI GARCIA I GARCIA

Honori Garcia ( La Vall d’Uixó 23 de febrero 1896- 9 de octubre 1953), notario, historiador y fecundo investigador, es el personaje al cual hemos dedicado la sesión de este martes 11 de diciembre en el Club de Lectura Intergeneracional.

Su nieto, el profesor de filología valenciana, Honori García, ha realizado una aproximación a su persona, perfilando tanto su carrera profesional como dando a conocer interesantes aspectos de su vida familiar y de su carácter. Y por lo que respecta a este último aspecto nos quedamos con tres palabras que lo definen: “humilde, austero y trabajador”.


Garcia, es especialmente conocido por su Historia de Vall de Uxó, fruto de un trabajo previo tras el estudio de la documentación obrante en los archivos parroquiales y municipal en 1928. Esta es una obra de referencia para cualquier investigador que se adentre en la historia de la Vall, especialmente tras la desaparición de diversas fuentes escritas de los mismos durante la Guerra Civil y el vacío documental existente.

A pesar de que su trayectoria profesional estuvo ligada durante muchos años a Cataluña (especialmente a Vic), su relación con las tierras valencianas fue continua y fructífera por lo que se refiere a estudios y colaboraciones en publicaciones monográficas y también seriadas como es el caso del Butlletí de la Societat Castellonensede Cultura.

Por otra parte, como hechos destacados, participó con firmante en les Normes Ortogràfiques de Castelló, de 1932, y ya al final de su corta vida, se embarcó en el proyecto de edición de Els Furs de València, que retomó tras su muerte, su hijo Arcadi Garcia, erudito del derecho foral valenciano.

Su bibliografía diversa y extensa, es fruto de un trabajo arduo e incansable siendo objeto de su atención tanto el derecho como la historia, un legado que le postuló para ser nombrado en 1984 Hijo Predilecto de la Vall d’Uixó.
Bibliografía:
-Garcia i Sanz, Arcadi. “Vida i obra d´Honori Garcia” En: Honori Garcia, El personatge, l’època, el Centre. Diputació de Castelló, 1997
-Falomir Delcampo, V. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Estudi i analisi:
 
La mistela y los turrones han endulzado esta sesión prenavideña que cierra el año 2018 con el listo muy alto para nuestras tertulias, que crecen y se enriquecen con cada nueva sesión.
 
Nos encontramos el 29 de enero para recordar a otro gran vallero, que por desgracia nos dejó este verano, pero que sigue vivo en nosotros gracias a sus obras tanto literarias como  mundanas, Vicent Martínez i Guzmán.

15/5/18

VISITA A LA COLONIA SEGARRA

Esta mañana primaveral de mayo, hemos llevado a cabo la penúltima sesión de las tertulias por lo que respecta al presente curso escolar. Mayores del Hogar, alumnos del IES Benigasló, junto a la clase de 4ºC del CEIP Eleuterio Pérez y resto de miembros del Club, hemos realizado una salida a la Colonia Segarra, conocida comúnmente como “el Poblet”. Esta sesión nos ha servido para conocer algo más de cerca esta popular zona de nuestra localidad, cuyos orígenes están relacionados directamente con la construcción de la fábrica Segarra.
La sesión se ha dividido en dos paradas.
En la primera de ellas, la capilla de la Virgen de los Desamparados, nos han recibido nuestro fiel colaborador, Paco Nebot, quien nos ha leído su poesía “La Festa del Poblet”; Vicent, el párroco de “Jesús Obrero”; y Josep Gargallo, vecino del barrio y gran conocedor de la historia local. Josep nos ha desvelado detalles particulares de la Colonia. Edificios tan singulares como el economato, la clínica (1944), la iglesia (1945) o la distribución de aquel centenar de casas blancas, son algunos de los elementos que conformaron el modelo de colonia industrial en época de la posguerra y en la que el arquitecto Vicente Traer Tomás trató de seguir los postulados de la ciudad jardín que se habían utilizado en las planificaciones de las ciudades obreras.
Paco ens ha recitat una poesia
José Gargallo y el padre Vicente nos han recibido en la capilla
Rosario Benavent nos ha contado sus recuerdos sobre el barrio

José Gargallo comentando algunos detalles
Los alumnos de 4º del CEIP Eleuterio Pérez nos han acompañando
Detalle del artesonado

Traver inició en 1943, en un solar contiguo al norte de las fábricas, la construcción de las viviendas que se situaban alrededor de una zona central en la que se construiría la iglesia, las escuelas y la zona de recreo. En esta zona central de la colonia, se situó una escalinata que daba carácter monumental y llevaba a la capilla bajo la advocación de la Virgen de los Desamparados, San Silvestre (nombre del patrón del propietario de la empresa) y Santa Teresa (nombre de la patrona de la mujer del propietario). La fachada contaba con un escudo franquista, que no hace mucho ha sido sustituido por un tapiz de la Virgen. Junto a la iglesia se encuentran la escuela y el centro social.
Magnífica talla de la Virgen

Las viviendas eran muy sencillas. Todas eran iguales y exentas, sólo difería el número de habitaciones, tenían una sola planta y estaban cubiertas por un tejado a dos aguas. Disponían de cocina (al principio de leña) y baño completo, tal y como nos cuenta Rosario Benavent, un lujo para aquella época!
Para poder vivir en una de estas viviendas había que trabajar en la empresa, estar casado, vivir en Vall d’Uixó y no poseer vivienda propia. Las casas empezaron a ocuparse en 1945 y se accedía a ellas en régimen de alquiler. De esta forma los obreros vivían en familias cerca de la fábrica y alejados de la población, del “Pueblo”, como se llamaba entonces al estar separados por un kilómetro aproximadamente.

 
De camino a la mezquita
Bordeando el edificio más representativo del conjunto de la clínica, la antigua vivienda de los directivos de esta, con torre y el reloj de la fachada, nos hemos dirigido hacia nuestra segunda parada, la nueva Mezquita. Invitados por el centro Islámico de la Vall d’Uixó "Comunidad islámica Iqraa", tanto Abdelah Ajriri, el presidente de la entidad, como el imán, Abuzeid Awana, nos han recibido muy amablemente. Tras conocer la estructura del edificio y sus usos, el imán nos ha hecho saber que la mezquita está abierta todo el día y puede recibir visitas sin importar sexos ni confesiones religiosas. Finalmente, nos han invitado a un exquisito té, dátiles de Argel y unas pastas típicas realizadas con miel, "shebbakyya".
El imán y el presidente de la entidad realizando la explicación
 
Foto de grupo en la mezquita
Invitación de nuestros anfitriones







Cerca de las 13.00 horas hemos dada por finalizada esta última salida. En junio, concretamente el martes 12, tendrá lugar la clausura del curso en la que repasaremos todas las sesiones y actividades complementarias, llevando a cabo también la entrega de diplomas a los alumnos por parte de nuestros mayores.

17/10/17

INICIO DE LAS TERTULIAS, CURSO 2017/2018

Estamos muy contentos de comenzar un nuevo curso del club de lectura intergeneracional. Tras el parón del verano, iniciamos las tertulias con algunos cambios organizativos y también temáticos, los cuales esperamos que sean del agrado de todas y todos los miembros que forman esta gran familia.
Contamos con nuevos alumnos, algunas nuevas incorporaciones entre los mayores y con la inestimable colaboración de Paco Nebot y María Masó, que impulsan sobremanera este proyecto con su entusiasmo y buen hacer.
El concejal Antoni Llorente nos ha acompañado en esta primera sesión.
Respecto a la sesión de esta mañana, el concejal de Servicios Sociales de nuestro ayuntamiento, Antoni Llorente, ha sido el encargado de inaugurar el curso 2017/2018. A continuación, Vicent Rebollar, el tutor de los alumnos participantes, ha comentado la temática que, como hilo conductor, seguiremos a lo largo de las sesiones: La Vall y sus barrios.
Vicent Rebollar y Paco Nebot, dos buenos docentes y grandes personas.
Para adentrarnos en materia hemos elegido como primer tema, “Un recorrido por la historia de la Vall d’Uixó” y para ello hemos contado con las explicaciones de la arqueóloga municipal Mª Luisa Rovira y el profesor y compañero, Paco Nebot. Ambos han ido perfilando la historia de nuestra ciudad desde el origen de la población en la prehistoria hasta la actualidad, sin dejar de recordarnos la importancia del agua tanto para los primeros asentamientos, como para las civilizaciones posteriores que han ido ocupando la zona: iberos, romanos, moriscos, repobladores...
Mª Luisa Rovira durante su explicación.

El año 1860 es un punto de referencia muy importante, ya que supone la unión del “lloc de Dalt” y el “lloc de Baix”. A partir de este momento se configura la conocida como Vall llarga. Y llegado a este punto hemos iniciado un viaje virtual, que el próximo 7 de noviembre haremos de forma presencial: plaça de Sant Vicent, plaça des Xorros, plaça de l’Assumpció, carrer La Dula, Ajuntament, Palau de Vivel, plaça de l’Àngel, plaça Mare de Deu del Roser, El Pla, placeta d’Orient, ermita del Roser, zona del acueducto, hasta llegar al paraje de Sant Josep con su ermita, hospedería y poblado ibérico.


Para adentramos en el tema hemos leído un texto que sintetiza la historia de la Vall, concretamente el periodo en el que se origina la estructura actual de la población, aunque como bien nos han dicho tanto Paco como Mª Luisa, la evolución urbanística de la localidad supone un cambio constante de los trazados y superposición de estructuras y construcciones tal que a veces es difícil delimitar esos verdaderos orígenes urbanísticos. Por otra parte, uno de los mayores, Ximo Escuder, nos ha aportado una leyenda local de elaboración propia que contextualiza el texto anteriormente citado.
La próxima tertulia se llevará a cabo el 21 de noviembre, pero antes nos encontramos en la 1ª “passetjada” por la zona de Sant Vicent/Assumpció (martes 7 de noviembre a las 11.00). No faltéis!