6/10/2019

CLAUSURA DEL CLUB INTERGENERACIONAL CURSO 2018/2019



¡Qué rápido pasa el tiempo!! El martes 4 de junio, la familia del Club intergeneracional se reunió en el salón de actos de la biblioteca para clausurar el curso 2018/2019. Alumnos, mayores y autoridades recordamos los momentos vividos a los largo de las 9 sesiones llevadas a cabo desde el octubre pasado.

Siempre resulta emotivo escuchar cada año las palabras que los jóvenes nos dedican.

También los mayores han hecho sus aportaciones, muy acertadas como siempre!

A lo largo de los 10 años de tertulias, hemos rendido homenaje a aquellos miembros que nos dejaron. Una vez más, Paco Nebot nos regaló una de sus composiciones poéticas en recuerdo de Fran, alumno del Benigasló que estuvo con nosotros durante el curso escolar 2015/2016 y que nos dejó esta primavera.


               DE FORMA SOBTADA

(A Fran González Porcar)

                   Un dia de primavera

un inesperat calfred

eriça la meua pell.

Sols un moment, un instant

i les promeses fetes,

les esperances renovades

els esforços compartits,

i les il·lusions pensades,

de colp s’esvaeixen.

S’esmuny la tebiesa

que el teu cos emana

i s’apaga el somriure

que sempre t’acompanya.

La teua fina presència,

el saber estar en la festa,

en la processó i en la fira

o en la vesprada taurina

forma ja part de la llegenda,

des que de forma sobtada,

en un instant, en un moment,

se’n va anar la teua vida. 
Paco Nebot  (15/5/2019)


La entrega de diplomas es el punto final del acto. Nos encanta ver como los mayores son felices de compartir este instante con los jóvenes!!




Y aquí os dejamos un video con las imágenes de esta entrañable jornada. Disfrutadlo como nosotros lo hemos hecho. Hasta el próximo curso!!










MEMORIA DEL CURSO 2018/2019


1-PRESENTACIÓN DEL CURSO (02/10/18)



2-LA DIVA CARMEN TUR (23/10/18)




3-PRIMERA SALIDA CULTURAL DEL CURSO (20/11/18)






4-HONORI GARCIA GARCIA (11/12/18)






5-VICENT MARTÍNEZ GUZMÁN ( 29/11/19)




6-SEGUNDA SALIDA CULTURAL (19/02/19)


7- ROSARIO PÉREZ SOLERNOU: MÁS QUE UNA MAESTRA (12/03/19)





8-DESCUBRIMOS A JACINTO AGUSTÍ (02/04/19)






9-ÚLTIMA SALIDA CULTURAL DEL CURSO (02/05/19)






10-CLAUSURA DEL CURSO (04/06/19)


5/06/2019

ESPAIS DE PATRIMONI A LA VALL

El passat dijous, 2 de maig, va tindre lloc l`última passejada del curs de les tertúlies intergeneracionals, aquesta vegada dins de la programació cultural de les festes patronals de Sant Vicent Ferrer 2019.

Novament, el nostre Company Paco Nebot ha sigut el encarregat de fer-nos de guía per la zona Sant Vicent-Assumpció. Aci teniu el seu treball  d'investigació:

"L’ermita de Sant Vicent (S.XVII) en honor al sant, patró de la ciutat està, segons tots els indicis, construïda sobre una antiga mesquita. A la seua plaça s’han trobat testimonis d’un fossar d’origen morisc.                                   

Al segle XVIII es va reconstruir i va fer els oficis de parròquia mentre van durar les obres de l'església de l'Assumpció, és d’una sola nau amb decoració poc ostentosa, a la dreta de l’altar hi ha un taulell commemoratiu de l’ermita com a temple Jubilar , també hi ha una estança dedicada com sagristia, a l’esquerra, una làpida testimoniant la signatura de l’aprovació de la Carta Pobla de 1.613 per als nous pobladors després de l’expulsió dels moriscs;
Les capelles laterals eren antics finestrals, ara destinades a l’exposició de un Reliquiari, guions i mostres pictòriques, per l’exterior hi ha mosaics de ceràmica amb escenes relacionades amb la vida del titular del temple, patrocinats per l’Associació Vicentina, obra de l’artista ceramista Tolosa.
El temple està coberta a dues aigües, amb sotateulada sobre les capelles laterals.
La imatge del titular va ser donada per l’il·lustre notari en Honori Garcia, natural de la Vall, durant el temps que va ser notari de la ciutat de Vic.
Des de la placeta arribarem al C/ del Pou, on visualitzarem la casa on estan situats uns banys de l’època musulmana.

AL carrer Onda està situat un edifici d’espectacular façana que té al seu interior una bona col·lecció de “socarrats”,

Continuem el nostre recorregut per trobar-nos a l’extrem del c/ Jacinto Agustí. Des d’ací arribem a la plaça de l'antic ajuntament amb la seva font, a la qual anomenem dels "Xorros", ja que antigament abastia d'aigua tant per al consum humà com per als animals com testimonien els abeuradors de què disposa. Les diferents modificacions en la urbanització de la plaça han variat considerablement el seu aspecte.
Vicente Falcó Fuertes ens diu en la seua publicació “DEL MEU POBLE” “El vell Ajuntament de La Vall D’uixó”, que l'edifici o "casa de l'antic concell" de la Vall d'Uixó es va acordar edificar a mitjan segle XVII concretament el 26 de maig de 1654.
La construcció es va acordar edificar-la en una plaça de la població extraordinàriament popular on en els anys 20 es va col·locar al centre una monumental font (la font dels quatre xorros).
L'edifici del vell ajuntament consistia en una extensa construcció al costat nord de la plaça i estava compost per la planta baixa i dos pisos.
En la seva façana mirant al cara-sol ostentava cinc arcs de mig punt formant un esvelt porxo. al primer pis cinc balcons de ferro amb vanos verticals mirant a la popular plaça i a la façana lateral que donava al carrer Cervantes tres balcons. en aquest pis estaven les oficines, el saló de sessions i altres dependències.
Al segon pis, deu finestres d'arc de mig punt obertes però amb baranes de ferro, característiques a les construccions del segle XVII i l’aler de la teulada lleugerament pronunciat al llarg de totes les façanes. En aquesta segona planta es guardaven els papers o "arxiu" i també els "trastos vells" de la corporació com "magatzem". durant els primers anys de la postguerra aquest segon pis es va fer servir com presó.
A la part esquerra de l'edifici posteriorment a la data de construcció (probablement a principis del segle xx) hi havia una escola de nens, havent estat modificats dos arcs de mig punt de la façana convertint-los en finestra i porta d'entrada a l'escola amb elements de serralleria més moderns igual que en els balcons. les finestres del segon pis tancades amb portes de fusta. també es van afegir algunes motllures horitzontals per embellir la façana de l'escola.
Als anys 60 el nostre ajuntament va voler justificar l'enderroc d'aquest vestigi històric -la demolició va doldre a molta gent de la població que ho considerava com un símbol de "la nostra història" - dient que "a l'haver inaugurat la nova casa consistorial l'any 1931 i també els nous grups escolars, el vetust casalot no oferia cap utilitat pràctica i es trobava poc menys que inservible "(per cert que al trasllat del vell ajuntament al nou es van perdre innombrables documents i objectes que guardaven en el seu arxiu)
Després vindria una horrible construcció al solar amb l'edifici de la telefònica que va llevar gran part de l'encant de la vella plaça de "les forques" vulgarment coneguda per "plaça dels quatre xorros" fins a l'any 1876 que seria titulada "plaça de la Constitució " i després de la proclamació de la república el 14 d'abril de 1931 " plaça de la República ", en acabar la guerra civil va recobrar el nom antic de" plaça de la font dels quatre xorros " i en 1954 se li va donar el de" plaça del 18 de juliol ".
Avui quan passegem per aquest lloc "plaça dels xorros" no podem deixar de sentir un profund sentiment de llàstima per la transformació d'aquesta plaça i el seu entorn, prou fixar-nos en alguna de les velles fotografies d'antany i endevinar el bullici de les seves gents.

LA FONT DELS XORROS (Del poemari Mirades, Ed Trencatimons)
Testimoni de canvis històrics
i d’estranyes reformes urbanes,
protagonista en actes taurins
i en nits de cantades d’albades
lluïs majestuosa la seua figura
sobre quatre peus grandiosos,
separats per esglaons generosos,
alçant-se al bell mig de la plaça.
Formes geomètriques diferents
guarneixen la seua silueta,
rosetons i corbes el·líptiques
barrejades amb planxes planes
la seua identitat conformen.
Dues piques corbes oposades
recullen aigua de les aixetes
que naixen de grotesques caretes.
Dalt coronada per quatre fanals
que naixen de metàl·liques filigranes
formant curvilínies estranyes
il·lumina la fosca nit vallera.
Enyorant els perduts esglaons
i al cap i casal de la Vila
o l’escola que va ser un dia
i l’aigua dels abeuradors,
es troba la font dels Xorros
símbol de la nostra vila.
Prosseguim el nostre itinerari per arribar a la plaça de l'Assumpció on podem contemplar en primer lloc el “pouet” que abastia d’aigua des de la font de l’Anohueret i la torre morisca de l’alqueria de Benizahat ( S. XII).

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció (S. XVII), les primeres informacions conegudes sobre l'Església de Ntra. Sra. de l'Assumpció daten del segle XIV. Sembla ser que el 1322 s'assignava la finca del mudèjar Façan Dehuyt, en l'alqueria de Benizahat, com ubicació de la nova església. No obstant això, l'oposició del senyor feudal de la vall, unit al fet que la comunitat de cristians en aquesta zona de la vall no es donava, sembla que va acabar amb la paralització del projecte. Després del pas de dos segles, ja al segle XVI, la conversió dels mudèjars va portar a la necessitat de construcció d'una església i es va plantejar que sigui sota l'advocació de Ntra. Sra. De l'Assumpció. Durant el regnat de Felip II, es va consolidar la situació, i es va manar que s'aixequés el nou temple. Així doncs hi ha constància documental de visita pastoral al temple en 1594. No obstant això, en aquests moments sembla que la construcció es trobava en una situació ruïnosa el que comporta al fet que el bisbe va manar la correcta terminació de la construcció. Amb la butlla papal“ Apostólici muneris nobis licetel 28 de maig de 1.602” de Clement VIII, s’aprova la seua construcció. En 1608 es disposa la reconstrucció de l'edificació, encara que aquesta pateix una important paralització amb motiu de l'expulsió dels moriscos en 1609. Comença a construir-se en 1636 i en 1749 es Traslladaria el Santíssim.
Accedim per la porta de la capella de Santíssim , ara anomenada de la Misericòrdia, orientada a l‘est, la seua planta és de creu llatina, al seu altar principal, dedicat a la Immaculada Concepció, un excel•lent treball artesanal d’ebenisteria de fusta de pi del Maestrat, en el seu creuer pintures de F. Paula i el mosaic de Sant Vicent, que estava ubicat a l’ermita i restaurat per Miguel Tolosa amb el patrocini de l’Associació Vicentina, hi ha, entre altres, rajoles de ceràmica de l'època amb motius relacionats amb el lloc, espigues de blat, penjolls de raïm, angelets, motius vegetals i capelles del Santíssim Crist, Mare de Déu del Pilar i Santa Rosa de Lima.
Passem al cos principal del temple que consta de tres naus, a la situada a l’oest hi ha la porta nomenada de “l’Ensenyança”, i l’orientada al nord és l’accés principal.
A la nau central i creuer hi ha una bona col·lecció pictòrica ( Vergara, J. Oliet i V. Castelló i Amat), el retaule de l’altar major és obra de l‘arquitecte S. Nonmeneu ( 1.853 ), la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció és de 1944 de l’escultor valencià José Justo. A les llindes de les portes de les sagristies hi ha relleus amb la representació del naixement i desposori de la Mare De Déu, la seua mort i entrada triomfal en Jerusalem( diumenge de Rams).
Al Baptisteri es troba la Pila baptismal, aquesta pila apareix sota l'altar de Sant Cristòfol en efectuar unes reformes en 1996. Es tracta de la primitiva Pila baptismal que en el matí del 2 d'abril de 1616 va aparèixer col·locada a l'església, posada la nit anterior i a porta tancada per ordre del Bisbe de Tortosa . A la impressionant façana de l’església parroquial, on es barregen estils diferents (neoclàssic, barroc ) , restaurada l’any 2.000, sufragada per l’Associació Jacinto Agustí i dirigida per l’arquitecte Santiago Ruiz, hi ha l’escultura en bronze de Sant Vicent Ferrer i la de Sant Alfred Bisbe, a banda i banda de la porta principal i en el seu llinda la Mare de Déu de l’Assumpció, totes tres imatges instal·lades durant les obres de restauració del Campanar, en ocasió del II Centenari de la seua construcció.
La torre campanar, una de les més singulars del barroc valencià, es comença a construir en el segon quart del segle XVIII, sobre 1736, i es va treballar fins 1749.

En 1749 es trasllada el Santíssim i es suspenen els treballs del campanar. S'havia construït la plataforma quadrangular fins a la primera motllura. En reiniciar els treballs el 1771 es demana la supervisió dels realitzat als mestres d'obra Jaume Tàrrega i Joseph Estellés, qui van voler modificar la primera traça, però això no va agradar i es va realitzar segons el concebut per Jacinto Agustí, que, ja gran, el va dirigir, sent els seus fills Jacinto i Vicente els que es farien càrrec de l'obra.
La seua torre consta de tres cossos: El primer quadrangular i pel bisell del seu arestes es forma el segon cos, de planta octogonal, on hi ha els finestrals per les campanes. El tercer cos conté un morter octogonal, al que se li superposa un altre de la mateixa forma però més reduït, acabant amb una cupuleta de teules de vidriat, daurades les dels nervis i blaus les altres, que està rematada amb una creu.
Al cos de les campanes hi ha: Gàrgoles, volutes i adorns al sostre.
Les gàrgoles representen un lleó amb un cadell sota. Són figures d'estil clàssic i recolzen l'ordre arquitectònic de la torre, el mateix que les volutes. Aquestes són idèntiques a les de la portada de l'església, influenciades per l'estil imperi en tots els adorns de garlandes de llorer, rosetes, etc.
L’adorn de l'ampit de la terrassa del segon pis s'observa diferent orientació arquitectònica. D'una banda la copa clàssica, adorn que acaben els frontons d'ordre grec i de l'altra, la forma espiral del xorigueresc.
La torre campanar que es comença a construir en el segon quart del segle XVIII, sobre 1736, es va acabar el 30 abril 1791 (inscripció en carreu cara nord) i es va restaurar sobretot l'últim pis i capelina en el seu segon centenari (1991) sota la direcció de l'arquitecte Carles Campos i pagat per subscripció popular a través de l'Associació Jacinto Agustí.
La seua altura és de 47 metres sense contar el penell que pot ser 4 ó 5 metres més. El càlcul està fet del plànol de la restauració a escala 1:50
Als peus de la torre campanar hi havia una gran bassa, que s’abastia d’aigua per una sèquia, que aportava les seues aigües a les hortes confrontants, actualment en el seu lloc hi ha un centre escolar.

A la seua base hi ha el Museu del Campanar, on entre altres hi ha el motle del bust de Sant Vicent i Sant Alfred, el batall de la campana Alfredo que es va partir durant el repic manual de campanes en ocasió de la visita de la relíquia de Sant Vicent i que miraculosament no va fer mal ningú, l’antic enreixat de l’altar major, a més de mostres pictòriques, fotografies i altres elements relacionats amb el temple.


Bibliografia:
Textos : Paco Nebot
Poemari Mirades: La font dels Xorros, Paco Nebot
Historia de la Iglesia de la Parroquia de la Asunción: Vicente Falcó Fuertes
El Meu Poble: Vicente Falcó Fuertes
Arxiu Parroquial