L’itinerari
que hui els proposem té com a fil conductor l’Il·lustre Valler en
Honori Garcia, encara que recorrerem altres espais que han deixat una
gram empremta en la vida de la nostra ciutat.
Comencem
el nostre recorregut en la popular plaça del Circ, ja que en aquest
terrenys abans despoblats s’ubicaven el circs que visitaven la
població, ha tingut també els noms de La División Azul , Xacó i
Valence d'Agen, població de França, de la regió de Medi-Pirineés,
departament de Tarn i Garona, per ser una ciutat agermanada des del 9
de setembre de 1.990.
Adjunt
a la plaça es troba el Convent de Religioses Clarisses de la Divina
Providència. Els fundadors del Monestir van ser la M. Providència
de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i
Sol l’1 de febrer de l'any 1894, actualment Beat. L'any de la
Fundació es va obrir el col•legi per xiquetes, condició imposada
des de l'inici de l'Ordre de les Germanes Clarisses de la Divina
Providència, fundada pro la R.M. Teresa Arguyol, any 1867.
Posteriorment
les monges van obrir l'escola dominical a La Vall on impartien
cultura general, tasques i formació religiosa a les xiquetes que no
podien assistir a l'escola. L'any 1966 acaben el seu apostolat docent
per dedicar-se exclusivament a la contemplació.
El
Convent va passar per diverses peripècies motivades per les
variacions polítiques que va patir Espanya al llarg del segle XX.
Durant
la Guerra Civil es va expropiar el Convent i van haver d’eixir les
monges, es van refugiar en una casa particular i eren visitades i
confortades per Mons. Recaredo Centelles, màrtir en aquesta guerra.
El temple, naturalment, va ser tancat al culte i alguns dels seus
departaments van ser habilitats per tancar a les personalitats
dretanes del poble.
Quan
en 1938, l'ofensiva nacional va arribar a les proximitats del poble,
els seus habitants gairebé totalment el van evacuar. Llavors les
forces estacionades a La Vall d’Uixó, van instal•lar un polvorí
a l'interior del Convent. En realitzar l'aviació nacional continus
bombardejos de la nostra ciutat, una de les bombes va aconseguir de
ple l'edificació, que va quedar destruïda en la seva major part.
El
Monestir es van instal•lar en una casa particular obrint de nou
l'escola amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
Al
maig de 1948, van acabar les obres que, per descomptat, no van
abastar la totalitat de l'immens edifici. El dia 24 de maig, es va
efectuar Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina
Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules
dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a
80 xiquetes i 70 pàrvuls.
Van
continuar les obres per a assolir la completa reconstrucció del
temple i amb la cooperació de la població, les Religioses van
procedir al seu aixecament. Les obres van ser feliçment acabades al
juny de 1961.
El
1986 s'inaugura el centre vocacional de la Vall d'Uixó en aquest
Monestir. A partir del 1989 arriben diverses Germanes de Mèxic a
reforçar la comunitat. En l’actualitat algunes dependències les
ocupa CARITAS INTERPARROQUIAL.
Des
de la plaça es pot accedir al C. Balmes, antic carrer de Calvari de
Baix, que va des de la carretera de Sogorb fins al C. Bernarda Serra,
per aquest carrer s’accedia a la ermita del Calvari i hi passava la
processó que venia des de l’església de l’Assumpció.
Malauradament
s’han perdut les capelletes de les estacions del Calvari que hi
eren a banda i banda del carrer menys la primera, que es troba al
principi del carrer, gracies a la intervenció del propietari de la
casa que la va dissimular amb unes rajoles.
Accedim
al C. Bernarda Serra per a trobar-nos amb la placeta dels Cistellers,
anomenada així per ser el punt de trobada on es realitzava
artesanalment aquest treball.
Continuem
el nostre recorregut i ens trobem amb la placeta Villamargo, on hi ha
un mur per a salvar el desnivell i qu està cobert per pedres de
carreu procedents de l’antiga bassa dels ferros situada en la Pl.
de l’Assumpció, a l’esquerra el C. Honori Garcia i a la dreta
el del Metge Badal que en la seua cantonada hi ha la casa on va viure
de jove Honori Garcia.
Eixim
de la placeta per continuar pel carrer Diputació, antigament
coneguda com a carrer de la Font Nova, i ens trobem a la dreta la
font anomenada la font de Bessols, (anomenada així per la casa
situada davant, a la cantonada del carrer Eleuterio Pérez, va viure
una família procedent de Sagunt, que es deia Besols), aquesta font
servia per abastir a la població, al bestiar i per al regadiu de les
hortes que hi havia.
Pel
C. Eleuterio Pérez ens trobem amb la casa de la família dels
Garcia, la seua façana amb finestrals i balconada de ferro
treballat, amb un gran pati interior que dóna al C. Diputació.
En
la seua cantonada ens trobem amb un palauet que dóna inici al C.
Garcia Esbrí. En Vicent Ramon Garcia Esbrí va nàixer en 1832, fill
d’una família molt coneguda i distingida de la Vall d’Uixó, en
acabar els seus estudis de Batxillerat marxa a València on va
estudiar Dret, llicenciant-se als vint-i-dos anys, instal·lant se en
la en la Vall on va adquirir popularitat pel seu bon fer.
Als
vint-i-sis anys va contraure matrimoni amb Na Encarnación Borgoñón
Gil de Puebla de Arenoso. Va ser nomenat cap local del partit
liberal, encara que va renunciar als càrrecs polítics que li van
proposar, degut al seu delicat estat de salt, així com per tot allò
que li suposara deixar el seu poble.
Sentia
com a pròpies les necessitats dels seus conciutadans i així abans
que se implantaren les Assegurances Socials ja concedia las seus
feiners innumerables beneficis com pagues de jubilació per l‘edat
o invalidesa, habitatges de franc, gratificacions per hores
extraordinàries i altres. Va ser l’impulsor de la decoració de
l’altar major de l’Església de l’Assumpció. Tota la seua vida
es va caracteritzar per ajudar als pobres i necessitats.
A la
seua mort se li va retre un fervorós homenatge i l’Ajuntament li
va dedicar u dels principals carrers de la vila, el carrer Nou, que a
partir d’aquell moment porta el nom de Garcia Esbrí. En aquest
carrer es dóna una circumstància molt particular, ja que en ell
han viscut dos grans músics representant de diferents associacions
musicals: Joaquin Rambla, director de la Banda Filarmònica del
Centre Valler, amb seu al Casino de Corbín i Fulgencio Badal ,
director del la Lira Nou Centre, amb seu al Casino Garcia.
Tot
just en la casa d’en Fulgencio Badal, comença el carrer de la
Dula, que es diu així per ser el lloc de reunió dels cabrers per
portar el seu ramat a pasturar per les afores de la vila.
Text:
Paco Nebot i Diago
