NOVA EIXIDA DEL CLUB INTERGENERACIONAL: espais d'històrìa vallera

L’itinerari que hui els proposem té com a fil conductor l’Il·lustre Valler en Honori Garcia, encara que recorrerem altres espais que han deixat una gram empremta en la vida de la nostra ciutat.

Comencem el nostre recorregut en la popular plaça del Circ, ja que en aquest terrenys abans despoblats s’ubicaven el circs que visitaven la població, ha tingut també els noms de La División Azul , Xacó i Valence d'Agen, població de França, de la regió de Medi-Pirineés, departament de Tarn i Garona, per ser una ciutat agermanada des del 9 de setembre de 1.990.

Adjunt a la plaça es troba el Convent de Religioses Clarisses de la Divina Providència. Els fundadors del Monestir van ser la M. Providència de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i Sol l’1 de febrer de l'any 1894, actualment Beat. L'any de la Fundació es va obrir el col•legi per xiquetes, condició imposada des de l'inici de l'Ordre de les Germanes Clarisses de la Divina Providència, fundada pro la R.M. Teresa Arguyol, any 1867.

Posteriorment les monges van obrir l'escola dominical a La Vall on impartien cultura general, tasques i formació religiosa a les xiquetes que no podien assistir a l'escola. L'any 1966 acaben el seu apostolat docent per dedicar-se exclusivament a la contemplació.

El Convent va passar per diverses peripècies motivades per les variacions polítiques que va patir Espanya al llarg del segle XX.

Durant la Guerra Civil es va expropiar el Convent i van haver d’eixir les monges, es van refugiar en una casa particular i eren visitades i confortades per Mons. Recaredo Centelles, màrtir en aquesta guerra. El temple, naturalment, va ser tancat al culte i alguns dels seus departaments van ser habilitats per tancar a les personalitats dretanes del poble.

Quan en 1938, l'ofensiva nacional va arribar a les proximitats del poble, els seus habitants gairebé totalment el van evacuar. Llavors les forces estacionades a La Vall d’Uixó, van instal•lar un polvorí a l'interior del Convent. En realitzar l'aviació nacional continus bombardejos de la nostra ciutat, una de les bombes va aconseguir de ple l'edificació, que va quedar destruïda en la seva major part.

El Monestir es van instal•lar en una casa particular obrint de nou l'escola amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.

Al maig de 1948, van acabar les obres que, per descomptat, no van abastar la totalitat de l'immens edifici. El dia 24 de maig, es va efectuar Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.

Van continuar les obres per a assolir la completa reconstrucció del temple i amb la cooperació de la població, les Religioses van procedir al seu aixecament. Les obres van ser feliçment acabades al juny de 1961.

El 1986 s'inaugura el centre vocacional de la Vall d'Uixó en aquest Monestir. A partir del 1989 arriben diverses Germanes de Mèxic a reforçar la comunitat. En l’actualitat algunes dependències les ocupa CARITAS INTERPARROQUIAL.

Des de la plaça es pot accedir al C. Balmes, antic carrer de Calvari de Baix, que va des de la carretera de Sogorb fins al C. Bernarda Serra, per aquest carrer s’accedia a la ermita del Calvari i hi passava la processó que venia des de l’església de l’Assumpció.

Malauradament s’han perdut les capelletes de les estacions del Calvari que hi eren a banda i banda del carrer menys la primera, que es troba al principi del carrer, gracies a la intervenció del propietari de la casa que la va dissimular amb unes rajoles.

Accedim al C. Bernarda Serra per a trobar-nos amb la placeta dels Cistellers, anomenada així per ser el punt de trobada on es realitzava artesanalment aquest treball.

Continuem el nostre recorregut i ens trobem amb la placeta Villamargo, on hi ha un mur per a salvar el desnivell i qu està cobert per pedres de carreu procedents de l’antiga bassa dels ferros situada en la Pl. de l’Assumpció, a l’esquerra el C. Honori Garcia i a la dreta el del Metge Badal que en la seua cantonada hi ha la casa on va viure de jove Honori Garcia.

Eixim de la placeta per continuar pel carrer Diputació, antigament coneguda com a carrer de la Font Nova, i ens trobem a la dreta la font anomenada la font de Bessols, (anomenada així per la casa situada davant, a la cantonada del carrer Eleuterio Pérez, va viure una família procedent de Sagunt, que es deia Besols), aquesta font servia per abastir a la població, al bestiar i per al regadiu de les hortes que hi havia.

 

Pel C. Eleuterio Pérez ens trobem amb la casa de la família dels Garcia, la seua façana amb finestrals i balconada de ferro treballat, amb un gran pati interior que dóna al C. Diputació.

En la seua cantonada ens trobem amb un palauet que dóna inici al C. Garcia Esbrí. En Vicent Ramon Garcia Esbrí va nàixer en 1832, fill d’una família molt coneguda i distingida de la Vall d’Uixó, en acabar els seus estudis de Batxillerat marxa a València on va estudiar Dret, llicenciant-se als vint-i-dos anys, instal·lant se en la en la Vall on va adquirir popularitat pel seu bon fer.

Als vint-i-sis anys va contraure matrimoni amb Na Encarnación Borgoñón Gil de Puebla de Arenoso. Va ser nomenat cap local del partit liberal, encara que va renunciar als càrrecs polítics que li van proposar, degut al seu delicat estat de salt, així com per tot allò que li suposara deixar el seu poble.

Sentia com a pròpies les necessitats dels seus conciutadans i així abans que se implantaren les Assegurances Socials ja concedia las seus feiners innumerables beneficis com pagues de jubilació per l‘edat o invalidesa, habitatges de franc, gratificacions per hores extraordinàries i altres. Va ser l’impulsor de la decoració de l’altar major de l’Església de l’Assumpció. Tota la seua vida es va caracteritzar per ajudar als pobres i necessitats.

A la seua mort se li va retre un fervorós homenatge i l’Ajuntament li va dedicar u dels principals carrers de la vila, el carrer Nou, que a partir d’aquell moment porta el nom de Garcia Esbrí. En aquest carrer es dóna una circumstància molt particular, ja que en ell han viscut dos grans músics representant de diferents associacions musicals: Joaquin Rambla, director de la Banda Filarmònica del Centre Valler, amb seu al Casino de Corbín i Fulgencio Badal , director del la Lira Nou Centre, amb seu al Casino Garcia.

Tot just en la casa d’en Fulgencio Badal, comença el carrer de la Dula, que es diu així per ser el lloc de reunió dels cabrers per portar el seu ramat a pasturar per les afores de la vila.

                        

Text: Paco Nebot i Diago