PASSEJADA PEL BARRI TOLEDO

Este fred matí de febrer, hem realitzat una bonica activitat per tal de conéixer molt millor el nostre poble. La passejada pel barri Toledo ha sigut possible gràcies a la participació de molta gent. Hem gaudit amb les explicacions de Paco Nebot i Antonio Rodenas. La gent del barri ens ha acollit amb molt d’afecte, tant des de l’associació de veïns com des de l’escola Lleonard Mingarro. Els alumnes de l’IES Benigasló han atés a les explicacions sense deixar de tenir cura dels seus “apadrinats”, els alumnes de primer curs del CEIP Sant Vicent que hui s’han afegit a l’activitat. L’oratge ens ha donat treva i hem vist com la gent gran de la llar “Sagrada Família” -tan agraïda com sempre- ens regalava un somriure a cada pas, motivats per les salutacions de la gent del barri i pel comboi de gent jove que portàvem al costat.

El dia ha estat complet perquè com sempre, voluntaris i voluntàries han pogut acompanyar-nos, i en aquest cas, cal destacar el suport de Protecció Civil la Vall d’Uixó per facilitar-nos la tasca.

A continuació us deixem el text explicatiu que han elaborat Josep Font i Paco Nebot per tal de conéixer una mica més el barri Toledo. Un dia fantàstic sense cap dubte!!

Ens retrobem a la biblioteca municipal el dimarts 20 de febrer, per tal de continuar amb les nostres tertúlies.

"Bon dia a tots i gràcies per la vostra companyia.

Avui estem al Toledo, un barri singular, ben definit per la seua situació geogràfica i per les característiques constructives. El barri està situat en la muntanyeta del Parany, separat d’un dels nuclis antics, el barri de Sant Vicent, només pel barranc de l’Horteta. Si férem marxa arrere en el temps una setantena d’anys, quan es formava el barri, veuríem que la comunicació entre el Toledo i el poble era difícil perquè el barranc corria dos o tres metres més fondo; van haver de passar uns quants anys perquè es construïra un pontet que salvava el barranc; molt més recentment el barranc ha sigut soterrat.

1. Parc del Progrés



Al parc del Progres.

Continuem l’exercici de memòria i ens situem a finals de la dècada dels quaranta, en octubre de 1948. La Vall tenia uns 10.000 habitants, la tercera part que ara. Els senyals de la guerra encara eren evidents i la fam despoblava moltes regions d’Espanya.

Aquell 1948 un matrimoni castellà, dels poble de Dosbarrios, a la província de Toledo, va fer cap a la Vall d’Uixó buscant faena. Després de viure en cases velles del nucli urbà, es van construir una caseta ací al costat, a l’actual carrer de l’Assutzena. Era una caseta, més que modesta, pobra, mísera i tot, d’atovons cuits al sol, però era una casa. I era seua. La notícia va arribar a Dosbarrios i altres familiars i veïns van seguir l’exemple, aquella caseta va tindre prompte companyia d’altres casetes de característiques semblants. Sense aigua corrent a les cases, sense electricitat, sense clavegueres: així va nàixer el Toledo, fa setanta anys.

  2. L’escola

A l'agència de lectura del barri.

Amb la directora del CEIP Lleonard Mingarro.

L’escola va tardar a arribar: va ser l’any 1964. Fins aquell moment, els xiquets havien d’eixir del barri i anar al poble; com els pares, que havien d’anar a la Fàbrica. Però en aquella època anar al poble era travessar el barranc i això moltes vegades era una aventura, sobretot quan el barranc duia aigua. L’escola va rebre el nom de Lleonard Mingarro, el poeta autor de la lletra de l’Himne a la Vall. De manera que aquell barri poblat de veïns acabats d’arribar, procedents primer de Toledo i després d’altres llocs de Castella i de Múrcia i d’Andalusia mostrava la seua voluntat d’integrar-se en la societat vallera d’una manera insòlita: homenatjant un personatge que els vallers de la soca tenien mig oblidat.

3. Carrer d’Albacete

Davant les primeres cases del barri.

Els toledans eren gent valenta i decidida, la dura experiència d’haver abandonat la seua terra només es podia superar amb molt de sacrifici, molt de treball i una gran quantitat d’esperança i il·lusió. Cal dir que també van rebre ajuda de molta gent del poble i a l’Schola Cantorum, li cap la satisfacció de recordar que l’entitat també va saber estar al seu costat.

El fundadors del barri juntament a Antonio Rodenas.

L’any 1962, Miguel Arnau, Miguel el Cartero, com recorden ells afectuosament, va comprar un solar a l’actual número 3 del carrer de la Palmera i va construir un saló social per a oficiar missa i fer reunions. La gent de la Schola Cantorum i els capellans i les catequistes de l’Assumpció van tindre un paper important en la integració del barri Toledo.

4. Església

El 25 de gener de 1964 es va posar la primera pedra d’aquesta església, dedicada a Sant Jaume, però la primera missa no s’hi va fer fins el 1967. Durant molts anys, la imbricació entre l’Església i el barri va ser total, amb rectors que compartien les inquietuds d’un barri obrer i reivindicatiu. Són els temps de Julio Silvestre, Ricardo Miralles, Arturo Petit... Era formació religiosa, formació cultural, formació cívica, formació obrera... formació humana. L’any 1968, el bisbe de Sogorb-Castelló, monsenyor Josep Pont i Gol, va signar els decrets de creació de les noves parròquies de la Vall d’Uixó i, segregada de l’Assumpció, va nàixer la parròquia de Sant Jaume o, si ho preferiu, de Santiago Apòstol.

Ara farem un passeget pel barri fins a l’entrada est. Passarem per davant del carrer de la Palmera, on, com hem dit abans, a l’actual número 3, estava el centre social que va crear Miguel Arnau; després continuarem pel carrer de l’Assutzena, el més antic del barri. Acabarem al jardinet on s’alça l’escut commemoratiu del cinquantenari.

Pel carrer Andalucía, de camí al parc on es troba l'escut del barri.

5. L’escut

foto de familia junt a l'escut del barri Toledo.

Atenent a les explicacions de Paco Nebot i Antonio Rodenas.

Si han observat al llarg de la vorera, al peu de cada arbre hi ha una placa amb un nom. L’any 2009, l’Associació de Veïns del Toledo va tindre la iniciativa, secundada per l’Ajuntament i la Generalitat, de plantar aquests arbres i assignar-los a xiquets entre 3 i 5 anys a fi d’estimular-los l’amor als arbres i, per extensió, a la natura.

Però hem volgut que vinguéreu a l’escut del cinquantenari del barri, erigit l’any 1998. Hi veiem representats diversos elements que explicarem ràpidament. El sol que presideix i el verd del fons simbolitzen la Vall d’Uixó; la senyera de baix no necessita explicació però explicita la voluntat valenciana del barri i del municipi; les gallines i el pa recorden la lluita per la supervivència dels immigrants que van fundar el barri; al centre, sobre un llibre que representa la cultura, tenim l’esport i el treball.

No voldríem acomiadar-nos sense donar les gràcies Antonio Ródenas, I també és imprescindible reconèixer el mèrit d’Anita Martínez, que ha recollit pacientment notes històriques del seu barri. Són les notes que hem aprofitat per al relat que els acabem de fer. Anita és també l’autora dels versos que consideren l’himne del barri. Els va escriure sobre la música de la cançó Clavelitos..

Gràcies a tots per la companyia i fins sempre"

Protecció Civil o el voluntariat sempre atents.